Para Emprendedores y Profesionales:

Speakers Club BCN y su asociación.

Nos reunimos para aprender y beneficiarnos con la participación en las redes. De interés para profesionales que se están reinventando.

 Presentarán y responderán: 

- Lila Fiorini, Coach de Profesionales, administradora del grupo Speakers Club.

E-mail: coach.bcn@gmail.com 

- Joan Ribas, técnico en posicionamiento, Catalonia Direct Consulting, S.L. (acc@cataloniadirect.net). Dará una puesta al día sobre posicionamiento web. 

- Roger Guillamet, diseñador en Concatel Vanture Team

(http://www.cv-team.com/), licenciado en diseño digital. Contará secretos sobre  diseño “antirebote” y posicionamiento. 

- Networking entre los asistentes.

 

Martes, 26 de mayo a las 19:15. Bar Hotel Pulitzer, Bergara 8.

Consultar en la recepción solo si no nos encuentras- Metro: Plaza Catalunya. 

.

Se agradece confirmación de asistencia y puntualidad. E-mail: coach.bcn@gmail.com

La primera pedra (25-03-08)

Hem aprofitat la trobada d’avui per establir les bases de l’associació Conexus Barcelona. L’anticipació al futur és una de les claus de l’evolució prevista. El coneixement de les xarxes és important per treballar al respecte, avui ens hem fixat en alguns temes concrets del Netlog i del Facebook. Determinades problemàtiques ens han dut a la idea de l’Internet 2.0 (20è aniversari d’Internet), esperançadora és la idea d’una Internet més estructurada rica, ràpida... lligada a temes administratius i que permetés construir la web semàntica.

Pròxima reunió al bar Bauma: 4 de març

La pròxima reunió serà a Bauma el dimecres 4 de març

Próximo encuentro miércoles 4 de marzo, 19:15 hs., bar Bauma, Diagonal esquina Pau Clarís.

Tema: Blogs y redes sociales: aprendiendo una nueva vía

Reunió 4 Gener: Els Masters refundant

Assistents (D'esquerre a dreta) Nicolas, Lila, Gabriel, Roger i Jordi

La primera trobada de l’any va estar protagonitzada per l’equip Master de l’Speakers. Lila va iniciar un balanç de l’anterior any que van anar enriquint tots els presents. Van fixar-se els elements que seguirien vigents i es van començar a construir els nous d’acord al nou paradigma existent.

Segle XIX, XX i XXI. El primer amb la lectura, el segon amb la televisió i el tercer amb Internet com a protagonista. A la xerrada es va parlar de la convergència i evolució d’aquests mitjans, les noves bombolles existents, noves possibilitats...

El punt principal del dia (tot i que després es va desviar) va ser l’interessant tema de Barack Obama i les xarxes socials, tractant la seva focalització en els menys afavorits, les particularitats americanes en la implementació, els ‘influents’, dificultats per la seva aplicació en altres àmbits, influència de l’evolució personal de Barack, relacions ocultes de poder...

Com sempre els diferents espais conclusius on s’arriba permeten tenir un major coneixement de les xarxes i actuar en benefici de la funció social del grup.

Reunió 7 (2 de Desembre de 2008)

Assistents: Lila, Gabriel, Jordi, Manel i Roger

L'última reunió de l'Speakers Corner de l'any també es va realitzar a Villa Florida de Muntaner, de la mateixa manera que
totes les anteriors. Els assistents van ser els membres que formen el cos principal del grup, el primer punt va ser valorar un canvi de lloc de reunió pel 2009.

Durant la reunió, cadascun dels experts va realitzar una valoració del realitzat i va explicar com veia el futru de l'associació per així crear un teixit de narració comú. Un dels aspectes comentats
és el fet de centrar-nos en els casos positius de les xarxes socials (Casenet? + Networking), contem dins de l'equip de persones d'un exemple que les xarxes funcionen com a activadores aportant afecte, llibertat, relacions professionals...

Lila va comentar la busqueda de creació d'una cadena de valor real. Una de les anècdotes va ser el comentari sobre la gran xarxa existent en les mafies, es pot visualitzar a la peli Gomorra.

Jordi va portar el seumini laptop, fet que va permetre una visita per part de tots a través d'una xarxa mental de relacions, a partir d'una visita a múltiples pàgines relacionades amb les xarxes socials.

Neo-optimistes a Barcelona

‘Ningú pensava fa 40 anys que un negre pogués arribar tan aviat a ser President dels Estats Units’. He pogut escoltar aquesta frase cliché ja diverses vegades en les últimes setmanes, l’utilitzen els neo-optimistes: la discriminació racial encara no està abolida als Estats Units (1), es important tant que veiem els elements que s’han millorat com els que necessiten un avenç de la societat.

La frase va ser pronunciada per l’actor i guionista Eduard Biosca el dilluns 3 de Novembre de 2008 durant la concentració del col·lectiu d’Optimistes (el color taronja els identifica) a la Plaça de la Virreina de Barcelona, Biosca vol realitzar una concentració cada mes i mig. El grup humorístic Poca Conya té la web www.optimismoglobal.com per anar continuant els actes humorístics de carrer per a lluitar contra el pessimisme. (Grup 'Optimistes en acció' al Facebook )

Idees que van ser expressades: “Els pessimistes són optimistes mal informats” “Que es ressaltin les noticies negatives és que anem bé” “Ser Pessimista no porta enlloc” “El món és un got que es va omplint.”

Per una altra banda, l’arquitecte i dissenyador William Mc Donough també va dir la mateixa frase durant la entrevista per el Telenotícies de TV3 del 15 de Novembre. L’arquitecte (creador de tres edificis ecointel·ligents al 22@) aposta per una nova Revolució Industrial que serà produïda quan les construccions sostenibles tinguin una importància clau en el món i puguin ser aplicades a gran escala. (http://www.mcdonough.com/ )

És important ressaltar aquests punts de vista ja que ofereixen solucions a un estat d’ànim baix de la població i a una falta de sostenibilitat a les ciutats. Realment una Barcelona realment optimista i realment sostenible tindria una altra cara, en aquest cas potser no sortirien col·lectius en contra de com s’està construint la ciutat (2). Són necessaris col·lectius socials que ajudin a tirar endavant una ciutat tal i com la volen els ciutadans.

1- Article ‘Obama no és negre’ del setmanari El Triangle (10 de Novembre de 2008)
2- http://www.adn.es/local/barcelona/20080910/NWS-0323-Barcelona-odian.html

Reunió 6 – Detectant històries (4 de Novembre)

Assistents: Sonia, Toni, Roger, Lila, Gabriel, Manel

Lila va recordar el concepte de l’associació cultural que aviat mostrarà nous vocals i estatuts. La intenció és actuar de manera directe, com a meridià, participar de forma efectiva a les xarxes.

S’ha parlat sobre el creixement de les xarxes, sobretot el Facebook, destacant per exemple l’augment a partir de la necessitat de trobar treball que afecta a una part important de la societat. (cada cop més)

Relacionat amb el treball dins les xarxes socials existeix la presència activa dins d’un partit polític, Toni ha explicat les seves experiències de conflictes interns dins aquestes organitzacions. Tan Toni com Manel han explicat les seves experiències en el mon del treball en l’actualitat, per exemple explicant el cas de les candidatures espontànies a partir d’una carta directe enviada al responsable concret d’una àrea en una empresa en particular.

Una conversa interessant ha sorgit parlant de la conferència al voltant del llibre ‘Storytelling’ de Christian Salmon que tracta sobre les històries que envolten la nostra vida en molts àmbits: religions, mitjans de comunicació, educació, política... Un dels temes relacionats va ser el de la consciència, moral dels creadors d’històries (estudiants de periodisme per exemple) que en moltes ocasions ho poden justifica dient que les persones necessiten rebre aquestes històries.

Toni “La vida és una il·lusió”

S’ha parlat de la burocràcia i l’excès d’aquesta que hi ha en la nostra societat de l’hiperregulació. També respecte a la diferència entre autoritat i poder, el primer es guanya i el segon és relatiu.

L’associació ha de moure’s enmig del context comentat dins la reunió i guanyar autoritat a partir de ser efectiu dins les xarxes.

Memòria Històrica

Des d'un temps ençà són noticia les exhumacions de cadàvers. No hi ha dubte que les associacions pro memòria històrica manifesten una necessitat llargament esperada d'obtenir reconeixement en nom dels succesors de les persones que van morir durant la guerra i el franquisme. Al mateix temps, es parla i es debat sobre l'avortament i l'eutanasia, temes delicats per una altra banda, sovint argumentant raons religioses o ètiques.

Malgrat aquesta delicada situació, permetim argumentar el següent: la vida tant és cosa de Deu com de nosaltres. Nosaltres engendrem fills, ens suicidem i matem, i també generem obres d'art. Deu es manifesta a través de nosaltres. Per tant, tot el que fem és manifestació divina amb responsabilitat humana.
Diuen els anti-avortament, que no s'hauria d'avortar. Diuen els antieutanasia, que no s'hauria de permetre que una persona pugui decidir si vol quedar-se o no. I dic jo: al igual que es generen controvèrsies amb aquests temes, no oblidem que són actes humans, i es fan judicis i s'apliquen penes, ¿no hauriem de demanar els jutges accions legals en pro d'un reconeixement per aquelles obres arquitectòniques que els especuladors i constructors desaprensius van substituïr per termiters, blocs de pisos absolutament lletjos? De la mateixa manera que es jutja a qui, per exemple, clava una ganivetada a un cuadre exposat a un museu, també es podria, amb efectes retroactius, retre reconeixement a tot alló que ens feia bonica la vida a Barcelona i que ara ja no hi és i posar en evidència als qui ho van permetre. Tot sigui per vetllar per que Barcelona no arrivi a ser més lletja i sorollosa del que ja és.

Franco, vive

El turismo y la construcción son el legado de Franco. Sobre estos dos pilares ha pivotado la economía española, y lo ha hecho alegremente. Sin embargo, a mi me parece un lastre que ensombrece la creatividad y el potencial que tienen las personas para crear riqueza a través de otras actividades. Turismo y construcción coinciden en que ambos son devastadores para la naturaleza. España y sus ciudades son termiteros. Barcelona es un ejemplo de ello. Franco, vive. Esperemos que la crisis económica nos espabile y nos haga buscar fuentes de riqueza que no depreden.

La Barcelona lletja

Recordo que fa uns anys, Lluís Permanyer va fer un llibre anomenat "La Barcelona lletja". El nom ho diu tot. Jo, ara, al barri on visc, presencio el pas del bus turístic que fa la ruta nord mentre recordo el llibre d'en Lluís. El bus no fa aturada a plaça Joanic. Malgrat tot, aquesta plaça és molt digna de ser visitada. No per maca, sino per lletja. No és més lletja que altres indrets de Barcelona. La seva lletjor és un exemple. Si un dia passen, fixeu-vos que un dels costats és especialment horripilant. Ho dic per la diversitat d'alçades dels edificis. Sembla que entre els diferents ajuntaments i el mal gust dels arquitectes han aconseguit que una plaça que podria ser discretament maca, l'hagin convertit en notòriament lletja. No preguntaré ara, ni responsabilitzaré a les directrius dictades pels diferents ajuntaments en relació a les alçades, que, com veuràn varien estrepitosament. Em pregunto, més aviat, pel caos i l'anarquia dels arquitectes, que procuren fer un edifici d'una manera que rivalitzar en lletjor amb el del costat. Un edifici lletj ho és encara més quan el del costat també ho és, pero amb estils que es donen de cops entre ells. Em pregunto, algú ha denunciat la lletjor de Barcelona perpetrada per segons quins arquitectes? Té la culpa l'Ajuntament? La tenim nosaltres per consentir aquests atemptats a l'estética i a l'armonia?

La Barcelona sorollosa

Barcelona és una de les ciutats més sorolloses del món. L'ajuntament es preocupa de nosaltres i asfalta amb material sonoreductor. Malgrat aixó, la proliferació motera és tan gran -i especialment la de baixa cilindrada- que els efectes positius de l'asfalt sonoreductor queden amagats pel soroll de les motos. Per cert, si viatjen per Espanya observaran que a Barcelona és on circulen més motos. Vivim en un formiguer especialment sorollós, en carrers estrets que fa que el soroll sigui més molest que a ciutats amb més espai. L'ajuntament, atés aixó, hauria de ser més insistent amb el tema del soroll limitant la circulació de motos d'aquestes característiques.

Reunió 5 – L’optimisme al punt (7 d’Octubre)

Assistents: Lila, Roger, Gabriel, Manel

El tema central ha estat relacionat amb la crisis existent actualment, l’optimisme i el pessimisme, s’ha conclòs que no s’avança amb les males noticies (amba aquestes es tendeix a la maledicció autocomplerta). S’ha parlat sobre el ‘mite del 29’, la crisis de valors, la destrossa del sistema des de dins (moviments altermundistes)...

Es va comentar que amb informació verídica, sobretot si és a partir de personatges de referència, es pot combatre la por que es troba massa present en aquestes situacions (Roger) i que poden provocar problemes de confiança que afecten el sistema. Per tant, s’ha comentat la importància que tots els elements aportats per l’associació siguin positius i amb certa riguorositat. Un dels apunts introduïts en relació a l’evolució econòmica ha estat l’augment del món de l’art, un refugi pels inversors amb una revaloració més o menys assegurada.

En referència a les xarxes s’ha obert un debat respecte a què passa després de que dues persones tinguin un contacte a través de les xarxes socials (el Day After), fet que pot interessar en general per entendre fins a quin punt arriben les xarxes en la vida de les persones i sobretot als creadors de les xarxes per conèixer més sobere els seus clients.

Manel, en referència a la busqueda activa de feina ha explicat la importància de reinventar-se i tenir bons hàbits (mostrar experiència; crear un eslògan personal...)

També es va parlar de la preparació del primer esdeveniment públic d’Speakers Corner Barcelona que es voldria realitzar a primers de febrer de 2009, cercant la presència d’alguna personalitat com Eduard Punset, Leo Bassi, Manuel Castells, Marc Vidal, Manuel Delgado, Francisco Javier Gonzalez Rovira...

Ressò Mediàtic dels Moviments Socials

El “personatge del dia” a Catalunya del 17 de Setembre va ser Enric Duran, un antisistema de Barcelona que va fer pública aquell dia la seva acció.

L’activista assegura haver “estafat 39 bancs amb la contractació de 68 crèdits per obtenir 492.000 euros i sufragar lluites socials”. De tots és conegut que en un cas d’aquest tipus “el problema és pel banc”. Duran vol demostrar d’aquesta manera la feblesa del sistema bancari, es posiciona en contra de la banca i el sistema financer i proposa alternatives comunitàries.

Amb 15.000 € va poder repartir 200.000 exemplars del diari “Crisi: Publicació gratuïta per sobreviure a les turbulències econòmiques”. La publicació realitzada per tot un col·lectiu de persones va ser un cop d’efecte per fer arribar a la societat informació sobre els “moviments socials que construeixen alternatives al sistema dominant”.

El fet és interessant tan per l’acció política en contra del poder que es proposa, com pel fenomen de comunicació en sí que suposa. Es proposa d’una manera bastant utòpica construir una altra societat a partir de les sinergies entre els grups socials alternatius: " És en aquestes condicions que sorgeixen i tracten d'anar guanyant espais d'acció i de vida diversos grups de persones que s'organitzen de forma independent del mercat i de l'estat, amb l'objectiu de denunciar l'actual model de societat i alhora cercar i potenciar les alternatives". La idea és tallar els vincles amb les grans empreses i institucions estatals i reforçar els vincles amb els àmbits veïnals per refer les relacions de comunitat.

Conclusions

1- Comunicació a dos nivells: Van aprofitar per una banda la força que té l’acció de l’Enric Duran mediaticament parlant i també l’aprofitament de la idea de repartir publicacions de gran tirada que han obert els diaris gratuïts. La notícia del “Robin Hood” del segle XXI es va moure de manera viral en tots els mitjans, sent l’element visible d’un plantejament molt més profund amb possibilitats d’evolucionar cap a noves accions en què si sumin els nous membres del col·lectiu.

2- Proposen un canvi estructural tendint cap al “decreixement” en què els polítics no hi tinguin cabuda, renuncien al sistema amb la democràcia actual inclosa.

Com a associació hem de tenir en compte quin és el grau de lligam polític que volem tenir durant la cerca dels nostres propòsits en benefici del ciutadà.


Links

Web del moviment 17 de Setembre:
http://www.17-s.info/

Artícle a l’Avui: http://wwww.avui.cat/article/tec_ciencia/41019/robin/boscos/bancs.html

Conclusiones de la tercera reunión de los Speakers en Barcelona

En la tercera reunión se han visualizado las dos líneas de interés que existen dentro del grupo. Por un lado quienes se interesan por el funcionamiento de las redes sociales y los que han acudido pensando en un futuro Speakers Corner para BCN.

Para actuar en ambos sentidos, se ha creado durante agosto, la asociación Conexus. Ella permitirá gestionar espacios, realizar eventos y hacer propuestas a cualquier institución.

- Dado que el tema preferente de los asistentes ha sido la promoción del Speakers Corner, se pide que respondan con los títulos de cuestiones que son de interés personal y social. Se anotan algunos de los temas sugeridos en la reunión.

. Porqué se sabe tan poco de las cuentas del ayuntamiento: ¿donde encontrar todas las partidas detalladas?

. ¿Quién decide la modificación de los pasos en Gracia? Una vecina ha expuesto sus molestias en sus recorridos habituales?

. ¿Qué consultas se han realizado para dejar un paisaje urbano en Lesseps, al gusto de los barceloneces?

. ¿Te parece buen sitio de reunión el Ateneu de BCN? ¿Sugieres otro de bajo coste, más popular? ¿Prefieres el Casal d'Associacions de la calle Providencia u otro equipamiento municipal, aprovechando que somos asociación?

Reunió 4 – Cercant un lloc a la xarxa (2 de Setembre de 2008)

Assistents: Lila, Roger, Gina, Manel, Carmen, Gabriel, Nicolas, Jordi, Pilar

Aprofitant la presència de Jordi, pare de l’Associcació Conexus lligada a l’Speakers Corner BCN, es va parlar sobre el possible futur lloc de reunió del col·lectiu i també el tipus de presència futura a la xarxa (assessorats per Gina).

A part del referent a l’associació, Jordi va obrir un tema de debat respecte als pressupostos de l’Ajuntament i la dificultat de tenir un coneixement exhaustiu d’aquests. Es van comentar els sistemes de participació ciutadana que està posant en pràctica l’Ajuntament de Barcelona (debat ciutadà) i com aquests son més un sistema perquè l’ajuntament pugui dir que les seves decisions son concencuades amb els ciutadans que una intenció real (Nicolás).

El debat s’ha extès a tot tipus de models de participació com les associacions en xarxa, firmes de la població, taules electorals (responsabilitat de la població )... arribant fins al voluntariat social. S’han obert altres temes de debat com el del futur de les pensions (relacionat amb l’economia més publica o privada del govern) o també la lluita de poders protagonitzada pels mitjans de comunicació.

Reunió 2on dia – Paradigmes Futurs (1 de Juliol de 2008)

Assistents: Helena, Lila, Roger, Gabriel

Referències a temes tractats:

David de Ugarte ‘El poder de las redes’ (Pròleg d’Irrutia) – Altres persones que estan treballant respecte les xarxes socials. http://www.deugarte.com/manual-ilustrado-para-ciberactivistas

Alfons Cornellà: Emprendedores.TV / Infonomia – Gabriel va estar convidat en un acte organitzat per ell.

Bloc de l’Alcalde de Barcelona (Jordi Hereu): Mètodes de democràcia participativa aplicades per l’Ajuntament de la ciutat, ciutadans que actuen com a mediadors.

Un assistent afroamericà ha comentat la Pel·lícula ‘La Antena’ – Alegoria d’un futur en què els éssers humans han perdut el do de la parla i viuen al so d’un magnat de la televisió.

S’han establert les bases sobre les quals es vol crear l’associació de Conexus Barcelona al voltant de les Xarxes socials.

S’ha parlat a nivell històric del paradigma anterior més paternalista en comparació amb l’actual que exigeix la iniciativa personal per ser valuós en un sentit, el de l’empresa.

Helena ha comentat el llibre ‘Impacto social de las nuevas tecnologias’ al mateix temps que s’ha parlat de la web2.0 i web3.0.

Ha estat un dia per parlar de nous paradigmes, paradigmes que poden arribar com un de protagonitzat per un govern d’experts diferent al de l’època de Franco. S’han introduït temes com els grups de pressió amb els nodes de poder, la busqueda de l’amor i el treball en les xarxes socials, eliminació de la classe mitjana...

Possible poder de les multinacionals (van ascendir a partir de la segona s.XIX, moment en què l’Estat deixava de ser l’únic protagonista). Lila està d’acord que tenen molt poder però mostra un contrapunt dient que potser ara hi ha més control; ja no podria passar el cas de l’ex-president Allende que va caure per culpa d’una multinacional.

La conversa final va ser molt útil per compartir opinions i visions sobre els paradigmes al llarg del temps.

Derechos de libre expresión, reunión y asociación

Constitución Española

El derecho a la libertad de expresión está recogido en la Constitución de 1978 en su artículo 20, siendo uno de los derechos que dispone de más garantías jurídicas (recurso de amparo, recurso de inconstitucionalidad, reserva de ley y aplicabilidad directa, procedimientos sumarios en la jurisdicción competente, difícil reforma del articulado en la Constitución). Este derecho puede ser suspendido si se declara el estado de excepción según el articulo 55 de la Constitución española.

Existen límites a este derecho: El derecho al honor, a la propia imagen y a la intimidad, y más recientemente a la protección de datos personales, limitan lo que alguien puede decir legalmente sobre otras personas. Como es habitual en otros países, también limitan la libre expresión las normas reguladoras de la propiedad intelectual (por ejemplo, sobre qué obras pueden interpretarse en público), las normas sobre publicidad (que regulan el contenido y formato de las comunicaciones comerciales) y las normas sobre política lingüística (por ejemplo, sobre el idioma que se puede o debe utilizar en los rótulos o en los contratos).

Al igual que en otros países occidentales, está prohibida la justificación del genocidio; no así la mera negación del Holocausto. También está penado en enaltecimiento del terrorismo, la apología del terrorismo y el ultraje a los símbolos de España y las comunidades autónomas (por ejemplo, la quema de banderas).

Declaración Universal de los Derechos Humanos

Adoptada y proclamada por la Resolución de la Asamblea General 217 A (iii) del 10 de diciembre de 1948

Artículo 19

Todo individuo tiene derecho a la libertad de opinión y de expresión; este derecho incluye el de no ser molestado a causa de sus opiniones, el de investigar y recibir informaciones y opiniones, y el de difundirlas, sin limitación de fronteras, por cualquier medio de expresión.

Artículo 20

1. Toda persona tiene derecho a la libertad de reunión y de asociación pacíficas.
2. Nadie podrá ser obligado a pertenecer a una asociación.

Convención Europea de Derechos Humanos

Wikipedia, la enciclopedia libre

La Convención Europea de Derechos Humanos fue adoptada por el Consejo de Europa en 1950 y entró en vigor en 1953. El nombre oficial de la Convención es Convenio Europeo para la Protección de los Derechos Humanos y de las Libertades Fundamentales. Ella tiene por objeto proteger los derechos humanos y las libertades fundamentales, permitiendo un control judicial del respeto de dichos derechos individuales. Ella hace referencia a la Declaración Universal de Derechos Humanos, proclamada por la Asamblea General de las Naciones Unidas el 10 de diciembre de 1948.

A fin de permitir un control del respeto efetivo de los derechos humanos, la Convención instituyó el Tribunal Europeo de Derechos Humanos (o Corte Europea de Derechos Humanos), efectiva en 1954, y el Comité de Ministros del Consejo de Europa.

El convenio fue ratificado por España con fecha 26 de septiembre de 1979, publicado en el Boletín Oficial del Estado de 10 de octubre de 1979.

Bienvenidos/as al proyecto SPEAKERS` CORNER BARCELONA

Speakers Corner BCN nace hoy, en la primavera del 2008. Estoy dando el primer paso; el resto queda a la espera de la contribución de gente como tú y yo.

Estas primeras palabras escritas intentan dibujar una idea: que nuestra ciudad cuente con un espacio de convivencia con puntos de vista de todo tipo, expresados por individuos y colectivos de identidades diversas. Las experiencias ya existentes pueden ser nuestra referencia inicial. Precisamente, este sitio es el lugar para definir, defender o aportar las diferencias locales.

He comenzado tomando ejemplo del tradicional Speakers´Corner del Hyde Park de Londres, que con los años ha inspirado a ciudadanos de otros barrios de su ciudad y a las de otros paises. De forma silenciosa han crecido Speakers´ Corner que crecen con un perfil propio. Existen ya en algunas ciudades española, grupos incipientes que comparten esta inquietud.

¿Y porqué aquí y porqué ahora? Barcelona es una ciudad que desarrolla una gran educación cívica para la convivencia, en un proceso de incorporar nuevos/as ciudadanos/as. A la vez, mantine vinculación creciente al resto del mundo, a nuevas tecnologías, modas e tendencias... Estoy segura que ha llegado el momento de tener un espacio propio donde exponer, de forma directa y con la frescura de lo nuevo, una buena parte de las propuestas que surgen de estas transformaciones.

Te cedo ahora la palabra a tí, a tu grupo u organización. Hasta pronto.

Saludos de una ciudadana de Barcelona.

Lila