La Barcelona lletja

Recordo que fa uns anys, Lluís Permanyer va fer un llibre anomenat "La Barcelona lletja". El nom ho diu tot. Jo, ara, al barri on visc, presencio el pas del bus turístic que fa la ruta nord mentre recordo el llibre d'en Lluís. El bus no fa aturada a plaça Joanic. Malgrat tot, aquesta plaça és molt digna de ser visitada. No per maca, sino per lletja. No és més lletja que altres indrets de Barcelona. La seva lletjor és un exemple. Si un dia passen, fixeu-vos que un dels costats és especialment horripilant. Ho dic per la diversitat d'alçades dels edificis. Sembla que entre els diferents ajuntaments i el mal gust dels arquitectes han aconseguit que una plaça que podria ser discretament maca, l'hagin convertit en notòriament lletja. No preguntaré ara, ni responsabilitzaré a les directrius dictades pels diferents ajuntaments en relació a les alçades, que, com veuràn varien estrepitosament. Em pregunto, més aviat, pel caos i l'anarquia dels arquitectes, que procuren fer un edifici d'una manera que rivalitzar en lletjor amb el del costat. Un edifici lletj ho és encara més quan el del costat també ho és, pero amb estils que es donen de cops entre ells. Em pregunto, algú ha denunciat la lletjor de Barcelona perpetrada per segons quins arquitectes? Té la culpa l'Ajuntament? La tenim nosaltres per consentir aquests atemptats a l'estética i a l'armonia?